Museu; mNACTEC
En aquest museu antigament era una fabrica tèxtil, la fabrica tèxtil era modernista. El propietari d'antigament tenia el seu despatx, en el despatx es diferenciava per la caixa forta, el ventilador, la llum, el radiador i la cadira encoixinada, la cadira encoixinada era un luxe, perque abans els mes pobres tenien cadires de fusta, tambe es diferenciava perque hi havia una escupidera que es on llençaven el tabac es a dir el que cau del cigarret.
al costat del despatx del propietari estaba el despatx on teballava un administratiu i era molt important perque els treballadors venien a buscar els seus sous cada divendres, pero s'hi s'espatllaba la maquina dels diners no pagaven als treballadors; el despatx esta lluny dels treballadors perque les maquines feien molt de soroll i molestava molt. Casi tots els treballadors eren dones ya que deien que tenim els dits fins i prims, les treballadores mes importants eren una dona gran i una nena petita, aixo significa que treballaven desde l'inici fins a la mort, a noser que es fiquesin malaltes. Treballaven entre 12h o 14h i nomes tenen festa els diumenges, les dones per treballar portaven totes un mocador al capper no enganxar-se el cabell. També hi havia un rellotge de fixar alla tenien que ficar una targeta per comprobar si havien entrat a treballar, avegades feien trampes,pero el propietari es va donar compte i va ficar un mallordom i per ellas era el ``XIVATO´´.
al costat del despatx del propietari estaba el despatx on teballava un administratiu i era molt important perque els treballadors venien a buscar els seus sous cada divendres, pero s'hi s'espatllaba la maquina dels diners no pagaven als treballadors; el despatx esta lluny dels treballadors perque les maquines feien molt de soroll i molestava molt. Casi tots els treballadors eren dones ya que deien que tenim els dits fins i prims, les treballadores mes importants eren una dona gran i una nena petita, aixo significa que treballaven desde l'inici fins a la mort, a noser que es fiquesin malaltes. Treballaven entre 12h o 14h i nomes tenen festa els diumenges, les dones per treballar portaven totes un mocador al capper no enganxar-se el cabell. També hi havia un rellotge de fixar alla tenien que ficar una targeta per comprobar si havien entrat a treballar, avegades feien trampes,pero el propietari es va donar compte i va ficar un mallordom i per ellas era el ``XIVATO´´.
Rellotge de fixar
En la sala de producció es treballava la llana que s'agafaba de la ovella, i tenien el velló que s'utilitzaba per treure la llana, ja que la taula de sorteig anaven separant les fibres, tenien un aparell especial el patua; el primer es treballar amb les fibres i es treballen amb l'obridora, tenien que procurar que s'enganxes la llana i aquesta maquina es deia diable.
De fibres ni han dos tipus les fibres curtes i les fibres llargues; la carda obridora va agafant una forma molt diferent, la carda machera obte com una metxa i després s'obte el fil i per donar resistencia es te que anant cargolant les fibres llargues en una maquina, quan tenies la metxa la podies fer fines, la pentinadora es la maquina que feia aixó. La maquina de filar es deia bulejeni, que cargola el fil, la salfactina fa el mateix i aquesta es fa automaticament, la continua de filar fa tot en un pas i u fa sol, quan es te el fil fet ja pases a l'ordidor serveix per preparar l'ordit, després els enrollem a un cilindre gran,i si volies fer un dibuix tenies que utilitzar el taler automatic. Quan tenim el teixit fet pasem al tacte de la fibra i tambe pasem al tint el tenim que ficar a la barca de tint. A la perxa de cardots consta d'un cilindre giratori recobert de bestidors, revestits amb cardots vegetals, que aixequen part de les fibres del teixit; quan ya tenies tot a la botiga es venia la roba a metricsk, pero a la botiga no treballaven les dones com actualment sino que treballaven els homes era mal vist que treballesin les dones en la botga de roba, la botiga normalment estava al centre del poble de Terrassa.
Després estava la máquina de vapor, i per fer-la funcionar es necesitava aigua i carbo i el llençaven per les trapes que donaven al pati, i per alla nomes llençaven el carbo, tenia molts problemes secundaris, com per exemple el mal d'esquena, a les calderes es feia el vapor d'aigua, era molt resistent a altes temperatures per exemple quan fem una barbacoa, les calderes no s'apagaven mai i les parets estaven negres del carbo i aquest pols es diu sutge, i el mes important es que si no va la caldera no va cap maquina. Treballaven els nens perque poden treballar millor, agafaven el treball perque eren molts pobres era una feina molt cansada i tambe tenia problemes secundari. La máquina de vapor era mes gran que ara, avans anava mes rapid que ara.
De fibres ni han dos tipus les fibres curtes i les fibres llargues; la carda obridora va agafant una forma molt diferent, la carda machera obte com una metxa i després s'obte el fil i per donar resistencia es te que anant cargolant les fibres llargues en una maquina, quan tenies la metxa la podies fer fines, la pentinadora es la maquina que feia aixó. La maquina de filar es deia bulejeni, que cargola el fil, la salfactina fa el mateix i aquesta es fa automaticament, la continua de filar fa tot en un pas i u fa sol, quan es te el fil fet ja pases a l'ordidor serveix per preparar l'ordit, després els enrollem a un cilindre gran,i si volies fer un dibuix tenies que utilitzar el taler automatic. Quan tenim el teixit fet pasem al tacte de la fibra i tambe pasem al tint el tenim que ficar a la barca de tint. A la perxa de cardots consta d'un cilindre giratori recobert de bestidors, revestits amb cardots vegetals, que aixequen part de les fibres del teixit; quan ya tenies tot a la botiga es venia la roba a metricsk, pero a la botiga no treballaven les dones com actualment sino que treballaven els homes era mal vist que treballesin les dones en la botga de roba, la botiga normalment estava al centre del poble de Terrassa.
Després estava la máquina de vapor, i per fer-la funcionar es necesitava aigua i carbo i el llençaven per les trapes que donaven al pati, i per alla nomes llençaven el carbo, tenia molts problemes secundaris, com per exemple el mal d'esquena, a les calderes es feia el vapor d'aigua, era molt resistent a altes temperatures per exemple quan fem una barbacoa, les calderes no s'apagaven mai i les parets estaven negres del carbo i aquest pols es diu sutge, i el mes important es que si no va la caldera no va cap maquina. Treballaven els nens perque poden treballar millor, agafaven el treball perque eren molts pobres era una feina molt cansada i tambe tenia problemes secundari. La máquina de vapor era mes gran que ara, avans anava mes rapid que ara.
Fet per: Irene Brandariz